ÉSSER ACADÉMIC, AVUI

La història ens recorda que Plató fundà la seva cèlebre Acadèmia (387 a.C.) en uns jardins contigus al santuari de l’heroi Academ. En l’acadèmia i a través de la docència oral peripatètica, creà un fòrum escollit de filo-sofs o amants de la saviesa. Ésser acadèmic, aleshores com avui, significa pertànyer a un grup d’intel·lectuals que pensen responsablement el nostre moment històric, a través de la recerca científica. Perquè la vida de 1’Acadèmia no pot, ni instal·lar-se en la rutina atemporal d’un saber jubilat, ni en la proclamació de veritats absolutes, ab-solutae, és a dir desvinculades de la realitat plural. Com diria Kant, solament el camí crític, vigilant i compromès, resta obert i transitable per al científic.

Èsser acadèmic és, donçs, en primer lloc, ser testimoni i testimoniatge del nostre moment històric, No podem parlar del present com d’alló que està a punt de ser empaquetat i exposat en una vitrina cara al passat, sinó que reflexionarem sobre el passat per fer-lo present, amb vista que ens doni opcions de futur, perquè en el futur resideix la vida i l’esperança. En aquest balanç, a través del qual prenem el pols al temps, la nostra tasca crítica no és altra que la de garbell i el gresol.

Assistim avui a un temps de canvi i turbulència, en l’esforç per trobar la sortida és necessari que siguem tan agosarats com arrelats en la construcció del camí. En la recerca científica, que és la nostra tasca, no podem ser res mes que interdisciplinaris. La Reial Acadèmia de Doctors es basa en aquesta multiexperiència científica. Els seus membres, procedents del Dret i l’Economia, de la Medicina i la Psicologia, de la Física i l’Enginyeria, de la Geografia i de l’Antropologia, etc. configuren un feix de camins de recerca que, si bé parteixen d’aquesta perspectiva polièdrica de la realitat, aspiren a construir un saber de trobada sobre la naturalesa i la cultura, en el qual pugui habitar l’home. L’investigador de la ciència en la seva tasca gairebé prometeica de robar la llum i el foc, transforma, sovint, la seva professió en la seva pròpia passió que li proporciona moltes renúncies. Però la seva austeritat militant, la seva aventura de recerca í la seva moral de servei als bornes comporten, també, notables gaudis per a una biografia de passió i estil diferents. En una acadèmia, sobretot interdisciplinària, totes aquestes biografies es donen la mà i bateguen sinèrgicament.

Èsser acadèmic és, a més un honor, una noblesa intel·lectual. Els acadèmics són com els patres conscripti o senadors, els prebísteroi o majors, de la comunitat intel·lectual. Hi ha altres nobleses i altres honors, pera ésser acadèmic és diferencial.

S’arriba a ser acadèmic com a sedimentació d’una biografia científica en plena maduresa intel·lectual, en plena capacitat magisterial de docència i investigació.

Corren temps de presentisme consumista de la imatge, d’immediatesa sensorial, de deconstrucció i aplanament igualitari, de devaluació axiològica en què tenir preval sobre esser, d’irreverència envers el que és sagrat i de manca de confiança en la intel·ligència. En aquests contextos, l’Acadèmia és el prestigi de la identitat, l’honor de la responsabilitat, la noblesa del servei.

La missió de l’acadèmic no ha de ser altra que cercar la veritat i defensar la vida, treballar la ciència i proclamar la convivència intercultural; dur amb dignitat el seu propi testimoni científic acadèmic i intel·lectual.

Per a l’acadèmic, com diu el text c1assic, nihil mihi alienum hurnani, res del que concerneix l’home, li és aliè.

Dr. Angel Aguirre